El 15 de setembre de 2008, a les 7 del matí, Lehman Brothers va fer fallida. Les fotografies dels oficinistes d’aquesta companyia de serveis financers carregant caixes de cartró pels carrers de la City o de Manhattan són la icona amable i realista de la crisi originada per la bombolla hipotecària. A milers i milers de persones que no tenien ingressos suficients se’ls concediren hipoteques per adquirir habitatges en un mercat de preus desbocats. Durant lustres aquesta bombolla s’havia anat inflant més i més, perquè les empreses que havien concedit les hipoteques difícilment retornables les van revendre a bancs d’inversió. Aquests bancs, per blindar una adquisició arriscada, van inventar productes tòxics que circulaven sense gaire control pel mercat secundari i es creaven assegurances per minimitzar els riscos. I va passar allò que havia de passar. La bombolla va començar a esquitxar merda quan els qui no podien pagar van deixar d’ingressar la quota de la hipoteca. Els desnonaments van ser la icona sòrdida i hiperrealista d’una societat que s’esqueixava. Semblava una distopia, però no ho era.
Poder i llibertat. Reflexions en un canvi d’època
Josep Ramoneda
Edicions 62
141 pàgines. 18,90 euros @9,99
