L’invent de la impremta amb tipus mòbils a càrrec de Johannes Gutenberg, Fust i Schöffer, cap a 1450, potser no va significar cap revolució, però sí una transformació cabdal en les societats que el van conèixer. Allò que tradicionalment s’havia de fer a mà, des dels punxons de l’escriptura cuneïforme fins als manuscrits de l’edat mitjana, va fer un tomb d’enorme transcendència. Si a això hi sumem la substitució del rotlle —que és com es consolidava allò escrit a les antigues cultures jueva, grega i romana— pel còdex —que és la forma com encara es presenten els llibres—, afegint-hi l’aparició del paper al continent i la fabricació d’una tinta molt eficaç, s’obtenen els ingredients perfectes per a la fabricació industrial d’un producte extraordinari. Allò que abans de la impremta es necessitava per confegir un manuscrit —una sèrie de copistes, pells d’animals sacrificats i molt de temps—, i que desembocava en un objecte que en alguns casos podia valer tant com avui un pis modest en una gran ciutat, va transformar-se en uns llibres molt més assequibles i de lectura més ràpida i agradable, sobretot després que es va implantar la lletra romana carolíngia.
