Com deuria imaginar Catul (c. 84-54 aC) la pervivència dels seus petons i laments commovedors en la història de la literatura i en la nostra memòria cultural? Odi et amo. Amor i odi són les passions que impulsen els seus poemes, la seva font d’inspiració, la vida mateixa, intensament viscuda i jovial, espontània i vital, aquí i ara, sense pensar en l’endemà. La seva sinceritat captiva i fascina perquè, com explica diàfanament Jaume Juan Castelló al pròleg, la seva és la veu d’algú que té clar que a la vida i a l’amor cal arribar-hi nu, sense disfresses ni artificis, sense hipòcrites servituds a les convencions.
